sábado, 21 de mayo de 2011
jueves, 19 de mayo de 2011
La senyora Raimunda té cent anys
La senyora Raimunda va en cadira de rodes perquè fa unes setmanes va caure. Això, però, no l'ha impedida volar aquesta tarda a una festa de diumenge.
Ella duu una faldilla blau marí, una brusa rosa i una cara de pagesa-pagesa; pagesa guapa - això li diuen-. Sempre ha estat una gran balladora, d'aquelles que sent la música i les cames van darrere. I, doncs, coneix a un noi guapo; guapo, seriós i educat - que l'educació és el més gran que tenen les dones, els homes i tothom, que, si demanes qualsevol cosa amb educació, no hi posen pegues-. I es posen a ballar, perquè, ell també, és un gran ballador. I ell li pregunta: "Senyoreta, que és d'aquí?". "Sí, senyor." ella respon. I ara ella pregunta: "I és de Roda de Ter vostè?"."No, senyoreta, jo sóc de Manlleu." - i ja se sap que els nois de Manlleu van a ballar amb les noies de Roda i els nois de Roda van a ballar amb les noies de Manlleu. Que Roda i Manlleu són una mateixa cosa i tothom és bona persona-. I segueixen ballant i, de cop ella nota com una cosa que li rasca a l'entrecuix -però no pensin malament-. I a cada giravolta ella nota aquella cosa com rasca al seu entrecuix. I ella, que és molt modesta, li diu: "No em trobo massa bé. No li importaria si vaig a seure?". Però, al cap d'una estona, com que ella és tan bona balladora, ell la troba a faltar i la va a buscar per ballar. I vinga a notar aquella cosa que rasca. I quan s'acaba el ball, cadascú cap a casa seva. "Passi-ho bé.", "Passi-ho bé.", "Passi-ho bé.". I el diumenge vinent, que ell ja s'ha assabentat que a ella no li ha fet molt gràcia aquella cosa que rascava l'entrecuix, ell se li acosta i li diu: "Senyoreta, jo la respecto molt, però això que ha dit de mi m'ha ofès.". I ella fa: "No sé de que em parla.". "Ara li ensenyaré el que vostè va notar l'altre dia." I li treu una clau d'aquelles d'abans; llarga, forjada. Que l'havia dut a la butxaca dels pantalons, enlloc de a l'americana com li havien dit. Que no hi havia pensat.
I jo, que si algun noi em treu a ballar, li preguntaré on duu les claus.
Ella duu una faldilla blau marí, una brusa rosa i una cara de pagesa-pagesa; pagesa guapa - això li diuen-. Sempre ha estat una gran balladora, d'aquelles que sent la música i les cames van darrere. I, doncs, coneix a un noi guapo; guapo, seriós i educat - que l'educació és el més gran que tenen les dones, els homes i tothom, que, si demanes qualsevol cosa amb educació, no hi posen pegues-. I es posen a ballar, perquè, ell també, és un gran ballador. I ell li pregunta: "Senyoreta, que és d'aquí?". "Sí, senyor." ella respon. I ara ella pregunta: "I és de Roda de Ter vostè?"."No, senyoreta, jo sóc de Manlleu." - i ja se sap que els nois de Manlleu van a ballar amb les noies de Roda i els nois de Roda van a ballar amb les noies de Manlleu. Que Roda i Manlleu són una mateixa cosa i tothom és bona persona-. I segueixen ballant i, de cop ella nota com una cosa que li rasca a l'entrecuix -però no pensin malament-. I a cada giravolta ella nota aquella cosa com rasca al seu entrecuix. I ella, que és molt modesta, li diu: "No em trobo massa bé. No li importaria si vaig a seure?". Però, al cap d'una estona, com que ella és tan bona balladora, ell la troba a faltar i la va a buscar per ballar. I vinga a notar aquella cosa que rasca. I quan s'acaba el ball, cadascú cap a casa seva. "Passi-ho bé.", "Passi-ho bé.", "Passi-ho bé.". I el diumenge vinent, que ell ja s'ha assabentat que a ella no li ha fet molt gràcia aquella cosa que rascava l'entrecuix, ell se li acosta i li diu: "Senyoreta, jo la respecto molt, però això que ha dit de mi m'ha ofès.". I ella fa: "No sé de que em parla.". "Ara li ensenyaré el que vostè va notar l'altre dia." I li treu una clau d'aquelles d'abans; llarga, forjada. Que l'havia dut a la butxaca dels pantalons, enlloc de a l'americana com li havien dit. Que no hi havia pensat.
I jo, que si algun noi em treu a ballar, li preguntaré on duu les claus.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)