lunes, 30 de abril de 2012

29th Apr day 4: l'illa

Ahir després de l'hospitalitat de la Theresa, el Phil, la Rosemary, la Iona i el Coney, vaig agafar un petit vaixell on hi havia moltes converses. Tothom parlava amb tothom. Algú a vegades es quedava a la vora per observa com l'aigua al nostre voltant s'anava fent més i més abundant i els núvols construien un sostre blanc sobre nostre.
Quan vaig veure l'Amber vaig saber que era ella. Una dona d'uns trenta i algú, pell fosca, cabell fosc, molt prima, amb ulleres.
- Are you Gemma?
- Yes, and you Amber?
- Yes, we are late.
Llavors vaig veure el Reid: ulls d'un blau intens, dents blanques, molt alt i prim, trenta-nou anys. Amb un barret.
Ja a l'illa amb tot el cotxe carregat fins munt de queviures i un hula-hop, vam posar camí cap a casa seva. Però just ens vam trobar amb els seus fills: una nena de cinc any i mig molt espavilada i un nen de nou anys una mica enfadat perquè volia anar a una festa. Els seus noms encara no me'ls he après perquè són un mica complicats.
Després d'una mitja horeta per un camí verd i dens vam finalment arribar a una casa màgica.


L'ha construïda bàsicament en Reid i segons ell va ser la casa més ràpida que va poder fer després que l'Amber li digués que estava emarassada. És una capseta de mistos, però m'encanta. Una sala cuina-menjador-escriptor-saló-sala de jocs. Una habitació on dormen tots quatre. La dutxa a fora amb un vidre que et deixa sentir-te com si estiguéssis al mig del bosc... bé, de fet ho estàs! Jo estic a una cabanya a part i dormo amb una bateria, una trometa, un banjo, guitarres, un bagul de disfresses que puc utilitzar i mooltes finestres amb unes vistes al bosc.


Pel matí primer de tot he anat a esmorzar. La Dianika amb un vestit vermell m'ha preguntat què volia per beure i menjar i ho ha apuntat a un bloc de notes.
- I don't know how to write so I just write random letters. Well... They are not letters. Just lines.
El Boris m'ha escrit el seu nom i el de la seva germana de manera que ara ja m'enrecordo de com es diuen.
Després de tot això, l'Amber i jo hem anat cap a la zona de fusta i m'ha ensenyat com tallar-la amb una destral. Ella fa classes de ioga o sigui que m'ha donat tots els trucs de com moure el cos de tal forma que acabis trencant la fusta.
- We will be happy to chop the wood for you, but just if you want to try, you can practise.
Llavors hem anat cap a un dels toronets on tenen diferents coses plantades. Concretament hem anat al raspberry's bed. Mentre l'Amber m'explicava que havia de fer dos hummingbirds han creuat per davant nostre.
- People when talk about hummingbirs they imagine that they are nice, but they are quite agressive.
Anyway, m'he passat el dia arrencant raspberries i malesherbes o weeds. He après que podar sona a pruna.


He acabat a l'hora de dinar i, un cop menjada la quiche i unes mongetes en conserva amb aigua de mar, he acabat de treure les malesherbes que punxaven.
A les 5.30PM l'Amber i jo hem anat a la classe de ioga que feia. Crec que m'he enganxat!
Demà organitzarem una zona del jardí.

jueves, 26 de abril de 2012

26th Apr, day 1: Y no sé porqué

Kamloops, en la zona més desèrtica de British Columbia, diluviava aquest matí quan he hagut d'anar a buscar el bus. Sort de la Gisela...
L'Ana diu que plou en dies importants. Ara recordo el trasllat de l'Anna a New York o la visita del Manu; la pluja acompanyava.
Avui he marxat de Kamloops i la retrospectiva m'ha visitat i jo tampoc no m'hi he oposat. Me n'he enrecordat del dia en ple agost quan anavem cap a l'aeroport de Barcelona i l'Úrsula em va preguntar com em sentia. "Sóc inconscient del que estic fent." Inconsciència per desconeixença del que vindria.
La marxa, però, l'he feta plenament conscient, encara que em queden per resoldre com evolucionaran les relacions que hem construit i les eines que m'he fabricat.

M'agrada pensar que plou els dies importants perquè la melancòlia d'un dia radiant no t'enlluerni i et faci tirar enrere... o potser són tot pures coincidències.

Un Embryonic Journey

Aquí estic amb l'habitació buida i les maletes plenes.
Les maletes es fan grosses, enormes, impossibles de portar per mi mateixa si no deixo alguna cosa. I aquest procés de tenir un objecte entre les mans, recordar quan em vaig trobar amb ell, amb què em va ajudar, i decidir si el que m'havia d'ensenyar ja ho he après o si encara necessito l'objecte per acabar-ho d'entendre diria que és el significat amagat sota "el viatge".
Tinc la sort de portar les maletes plenes de vivències de Kamloops; tinc la sort de saber on és casa meva. Abans d'arribar-hi però, vull viatjar més, potser aquesta vegada de forma més física per acabar sent més mental... més emocional. Un Embryotic Journey.