No-me-la-puc-treure-del-cap

The xx - Crystalised

La senyora Raimunda té cent anys

La senyora Raimunda va en cadira de rodes perquè fa unes setmanes va caure. Això, però, no l'ha impedida volar aquesta tarda a una festa de diumenge.
Ella duu una faldilla blau marí, una brusa rosa i una cara de pagesa-pagesa; pagesa guapa - això li diuen-. Sempre ha estat una gran balladora, d'aquelles que sent la música i les cames van darrere. I, doncs, coneix a un noi guapo; guapo, seriós i educat - que l'educació és el més gran que tenen les dones, els homes i tothom, que, si demanes qualsevol cosa amb educació, no hi posen pegues-. I es posen a ballar, perquè, ell també, és un gran ballador. I ell li pregunta: "Senyoreta, que és d'aquí?". "Sí, senyor." ella respon. I ara ella pregunta: "I és de Roda de Ter vostè?"."No, senyoreta, jo sóc de Manlleu." - i ja se sap que els nois de Manlleu van a ballar amb les noies de Roda i els nois de Roda van a ballar amb les noies de Manlleu. Que Roda i Manlleu són una mateixa cosa i tothom és bona persona-. I segueixen ballant i, de cop ella nota com una cosa que li rasca a l'entrecuix -però no pensin malament-. I a cada giravolta ella nota aquella cosa com rasca al seu entrecuix. I ella, que és molt modesta, li diu: "No em trobo massa bé. No li importaria si vaig a seure?". Però, al cap d'una estona, com que ella és tan bona balladora, ell la troba a faltar i la va a buscar per ballar. I vinga a notar aquella cosa que rasca. I quan s'acaba el ball, cadascú cap a casa seva. "Passi-ho bé.", "Passi-ho bé.", "Passi-ho bé.". I el diumenge vinent, que ell ja s'ha assabentat que a ella no li ha fet molt gràcia aquella cosa que rascava l'entrecuix, ell se li acosta i li diu: "Senyoreta, jo la respecto molt, però això que ha dit de mi m'ha ofès.". I ella fa: "No sé de que em parla.". "Ara li ensenyaré el que vostè va notar l'altre dia." I li treu una clau d'aquelles d'abans; llarga, forjada. Que l'havia dut a la butxaca dels pantalons, enlloc de a l'americana com li havien dit. Que no hi havia pensat.

I jo, que si algun noi em treu a ballar, li preguntaré on duu les claus.

Ojos Verdes...

Apoyá en el quicio de la mancebía,
miraba encenderse la noche de Mayo.
Pasaban los hombres
y yo sonreía,
hasta que en mi puerta paraste el caballo.
Serrana me das candela
y yo te dije gaché.
Ay ven
y tómame mis labios
y yo fuego te daré.
Dejaste el caballo
y lumbre te dí
y fueron dos verdes luceros de Mayo tus ojos pa' mí.

Ojos verdes,
verdes como,
la albahaca.
Verdes como el trigo verde
y el verde, verde limón
Ojos verdes, verdes
con brillo de faca
que se han clavaito en mi corazón
Pa mí ya no hay soles,
lucero, ni luna,
No hay más que unos ojos que mi vida son.
Ojos verdes, verdes como
la albahaca.
Verdes como el trigo verde
y el verde, verde limón.

Vimos desde el cuarto despertar el día,
y sonar el alba en la torre la vela.
Dejaste mi brazo cuando amanecía
y en mi boca un gusto a menta y canela.
Serrana para un vestido yo te quiero regalar.
Yo te dije está cumplio,
no me tienes que dar ná.
Subiste al caballo
te fuiste de mí,
y nunca otra noche
mas bella de Mayo han vuelto a vivir.

El sonido se pega.

El sonido se pega.

Se pega en la ropa,

se pega en las cortinas,

se pega en la madera de la silla

dónde cuelga una camisa,

dónde cuelga un bicho raro.

Queda prisionero entre tu espalda y mi mano.

Se debilita; se debilita al travesar tu vello desde la cabeza hasta la uña del dedo pequeño.

Boomerang

Que això és canell,
Que això el que vol és un bon joc de mans.

Fitas junto al mar

  

Diumenge rodó...

No sabe la mar que es domingo




Arbequines...

 i Santa Maria del Mar.