Today I'll lose a day, but I earned a whole heart of gold that it's not mine neither your's.
Today I say thank you. Today I want to say thank you to every living being every dying being.
Thanks to the bald eagle that crossed this land next to me, thanks to Carla's argues and agreements, to Laura to yield my name from her building, thanks to Philip and his white smile that takes importance to any silly thing that bothers, gracias a Daniel y sus velitas que me encendieron el alma esa noche fría, thanks to Nataly to freak out with me, thanks to Beverly to gave me the welcome to the new place, thanks to Samantha to tell me that I pronounce sheet like a cool way to say shit - cluster fuck!, thanks to Nathalie to share that beautiful cross country skiing day, thanks to Raj to explain stories of macacos slaping people, thanks to Natasha to encourage me to talk out loud in English, thanks to Kristin and Christina to take care about the situation, thanks to Rosemary, Theresa, Corney and Iona to open their homes without fears, thanks to Amber, Reid, Boris and Danika for their magical home made of woodlove, thank you to Sean and Jen to understand me when I was waiting in front of their door, thank you to Gina when sang that beautiful society, thanks to Mark for the hazelnut wood shower and his calm voice, thanks to John to root me to the Pacha mama, thanks to Tom to share those days working behind skies, clouds, sun and guitar songs, thanks to Keiho to jam with the forest every afternoon, thanks to Kanako to give me a new hobby! Gràcies a la Gisela per compartir l'experiència i tenir un refugi cassolà a l'estranger.
Gràcies a totes les persones que ja estaveu amb mi per fer una mica més daurat aquest cor.
sábado, 26 de mayo de 2012
lunes, 21 de mayo de 2012
21th May Day 25: languages jam
Earth Day,
Milky Way,
Milk shake,
Earth quake.
Sol.
Solar eclipse in a white sky.
Pastís de llimona i flors.
Vi amb mistaken identity.
Music from the moment i jamais de la vida del món.
Soft rain y montañas con barbas de nubes.
Milky Way,
Milk shake,
Earth quake.
Sol.
Solar eclipse in a white sky.
Pastís de llimona i flors.
Music from the moment i jamais de la vida del món.
Soft rain y montañas con barbas de nubes.
viernes, 18 de mayo de 2012
18th May Day 22: 9 dies
Volia escriure sobre el que estava pensant últimament: l'energia, o el que sigui, alló o això. Ja no m'enrecordo; ja no té importància perquè avui s'ha despertat el dia amb núvols i una oreneta m'ha transportat molt lluny, molt a prop.
viernes, 11 de mayo de 2012
11th May Day 15: Summertime
Recollir amb les teves pròpies mans el que després fiques a l'olla i cap a dins a la boca és una altra forma de menjar, activament nodrir-se.
Diria que he estat durant algun temps asseguda, mecànicament menjant com no paren de dir-nos que s'ha de fer. Però, és fabulós caminant per l'hort atrapar una flor de Dent de lleó entre els meus dits, tirar i portar-la a la meva boca, tot pensant amb el meu fetge; o tallar la punta de la planta de kale (cosina del bròquil) on les seves flors s'aglumeren i descobrir que és deliciós i està al meu avast; o bé saltejar arrels de burdock amb ametlles i pastanaga per revel·lar-me un nou sabor.
I és que cada cop està més clar: hi ha alternatives.
Alternatives de ballar, de parlar, d'aprendre, de conviure en societat, de compartir salut, de menjar, de cantar i fer música, d'informar-se, de créixer, de riure, d'estimar, de viure.
Diria que he estat durant algun temps asseguda, mecànicament menjant com no paren de dir-nos que s'ha de fer. Però, és fabulós caminant per l'hort atrapar una flor de Dent de lleó entre els meus dits, tirar i portar-la a la meva boca, tot pensant amb el meu fetge; o tallar la punta de la planta de kale (cosina del bròquil) on les seves flors s'aglumeren i descobrir que és deliciós i està al meu avast; o bé saltejar arrels de burdock amb ametlles i pastanaga per revel·lar-me un nou sabor.
I és que cada cop està més clar: hi ha alternatives.
Alternatives de ballar, de parlar, d'aprendre, de conviure en societat, de compartir salut, de menjar, de cantar i fer música, d'informar-se, de créixer, de riure, d'estimar, de viure.
jueves, 10 de mayo de 2012
10th May Day 14: The rock travelling through the sky
These last days I had time to write, but I didn't. Sometimes it's just like this, you don't have anything enough clear to put it down in a line of words. But today I will try. Maybe chaotic; I don't care.
Yesterday I experimented my home. I mean our home. I was watching a video about the fundamentals of Permaculture - a great, interesting way to spend our time. The guy was talking about a moon eclipse long time ago which let him realize that we all are in this big, huge, massive rock floating in the space; and that we are not falling into the empty space because this big, huge, massive rock is holding us -our virtues, our fears. So this is hour home and there is no place to run away. There is not escape, there is not emergency exit. That is it.
After discussing with John and Gina about Gaia's theory, I came across the idea that everthing, everyone, every being in this planet talks the same language. This code can be writen with sounds, images, colours, smells, textures, concentration of minerals, feelings - whatever. So, we pay more attention to it, we will reveil the meassage that all things and beings already know.
Yesterday I experimented my home. I mean our home. I was watching a video about the fundamentals of Permaculture - a great, interesting way to spend our time. The guy was talking about a moon eclipse long time ago which let him realize that we all are in this big, huge, massive rock floating in the space; and that we are not falling into the empty space because this big, huge, massive rock is holding us -our virtues, our fears. So this is hour home and there is no place to run away. There is not escape, there is not emergency exit. That is it.
jueves, 3 de mayo de 2012
3th May Day 7: The Empty Land
In Canada
ALGONQUIAN
Central eastern Canada
IROQUOIS
South-eastern Canada
KUTENAI
South-western Canada
METIS
Across Canada
AGGURMIUT
North Baffin
AIVILINGMIUT
Southampton
INUINNAIT
Copper
INUPIAQ
MacKenzie
INUVIALUK
MacKenzie
KIVALLIRMIUT
Caribou
LABRADOR
East Coast
NETSILINGMIUT
Boothia Peninsula
NUNAVIMMIUT
Northern Quebec
TUNIIT
Southampton
UQQURMIUT
South Baffin
NA-DENE
North-western Canada
PENUTIAN
West coast CDN
SALISH
South-western CDN
SIOUX
South central CDN
WAKASHAN
West coast CDN
In United States of America
ALEUT
Southwest Alaska
INUPIAQ
Northwest Alaska
YUP'IK
Southwest Alaska
ALGONQUIAN
Across USA
KIOWA-TANOAN
New Mexico
MUSKOGEAN
Southeastern USA
NA-DENE
Across USA
PENUTIAN
Western USA
ARAWAKAN
Florida
CADDOAN
Central USA
CHIMAKUAN
Washington State
GULF
Southeastern USA
HOKAN
Southwestern USA
HOPEWELL
IROQUOIS
Eastern USA
ISOLATES
Across USA
SALISH
Northwestern USA
SIOUX
Central USA
UTO-AZTECAN
Southwestern USA
WAKASHAN
Northwestern USA
YUKIAN
California USA
In Mexico
ALGONQUIAN
GUAYCURAN
Southern Baja
HOKAN
Northwest Mexico
ISOLATES
Across Mexico
OTO-MANGUEN
Northern Mexico
UTO-AZTECAN
Northern Mexico
In Caribbean
Western Cuba
In Greenland
GREENLANDIC
Coastal Greenland
ALEUT
Aleutians
martes, 1 de mayo de 2012
1st May Day 6: Lasqueti's inhabitants
Hummingbird's flight: clog-clog-clig-ziiiii brrrrruu
Frogs's conversation:
- cric-cric, cric-cric, cric-cric, cric-cric, cric-cric
- croc-croc, croc-croc, croc-croc. Croc-croc...
So this the whole night
Bumble bee in the way of flowers: brrrrrrrrrrrrrrrr!
Chickadee: cheese burger, cheese burger (North American, for sure)
Random birds: pu-put; fiu-fiu-fiu-fiu; tu-pu-ru-ru
And I met Ms. Mermaid, but she just was starring the ocean and didn't say anything... I'll talk her later.
Frogs's conversation:
- cric-cric, cric-cric, cric-cric, cric-cric, cric-cric
- croc-croc, croc-croc, croc-croc. Croc-croc...
So this the whole night
Bumble bee in the way of flowers: brrrrrrrrrrrrrrrr!
Chickadee: cheese burger, cheese burger (North American, for sure)
Random birds: pu-put; fiu-fiu-fiu-fiu; tu-pu-ru-ru
And I met Ms. Mermaid, but she just was starring the ocean and didn't say anything... I'll talk her later.
lunes, 30 de abril de 2012
29th Apr day 4: l'illa
Ahir després de l'hospitalitat de la Theresa, el Phil, la Rosemary, la Iona i el Coney, vaig agafar un petit vaixell on hi havia moltes converses. Tothom parlava amb tothom. Algú a vegades es quedava a la vora per observa com l'aigua al nostre voltant s'anava fent més i més abundant i els núvols construien un sostre blanc sobre nostre.
Quan vaig veure l'Amber vaig saber que era ella. Una dona d'uns trenta i algú, pell fosca, cabell fosc, molt prima, amb ulleres.
- Are you Gemma?
- Yes, and you Amber?
- Yes, we are late.
Llavors vaig veure el Reid: ulls d'un blau intens, dents blanques, molt alt i prim, trenta-nou anys. Amb un barret.
Ja a l'illa amb tot el cotxe carregat fins munt de queviures i un hula-hop, vam posar camí cap a casa seva. Però just ens vam trobar amb els seus fills: una nena de cinc any i mig molt espavilada i un nen de nou anys una mica enfadat perquè volia anar a una festa. Els seus noms encara no me'ls he après perquè són un mica complicats.
Després d'una mitja horeta per un camí verd i dens vam finalment arribar a una casa màgica.
L'ha construïda bàsicament en Reid i segons ell va ser la casa més ràpida que va poder fer després que l'Amber li digués que estava emarassada. És una capseta de mistos, però m'encanta. Una sala cuina-menjador-escriptor-saló-sala de jocs. Una habitació on dormen tots quatre. La dutxa a fora amb un vidre que et deixa sentir-te com si estiguéssis al mig del bosc... bé, de fet ho estàs! Jo estic a una cabanya a part i dormo amb una bateria, una trometa, un banjo, guitarres, un bagul de disfresses que puc utilitzar i mooltes finestres amb unes vistes al bosc.
Pel matí primer de tot he anat a esmorzar. La Dianika amb un vestit vermell m'ha preguntat què volia per beure i menjar i ho ha apuntat a un bloc de notes.
- I don't know how to write so I just write random letters. Well... They are not letters. Just lines.
El Boris m'ha escrit el seu nom i el de la seva germana de manera que ara ja m'enrecordo de com es diuen.
Després de tot això, l'Amber i jo hem anat cap a la zona de fusta i m'ha ensenyat com tallar-la amb una destral. Ella fa classes de ioga o sigui que m'ha donat tots els trucs de com moure el cos de tal forma que acabis trencant la fusta.
- We will be happy to chop the wood for you, but just if you want to try, you can practise.
Llavors hem anat cap a un dels toronets on tenen diferents coses plantades. Concretament hem anat al raspberry's bed. Mentre l'Amber m'explicava que havia de fer dos hummingbirds han creuat per davant nostre.
- People when talk about hummingbirs they imagine that they are nice, but they are quite agressive.
Anyway, m'he passat el dia arrencant raspberries i malesherbes o weeds. He après que podar sona a pruna.
He acabat a l'hora de dinar i, un cop menjada la quiche i unes mongetes en conserva amb aigua de mar, he acabat de treure les malesherbes que punxaven.
A les 5.30PM l'Amber i jo hem anat a la classe de ioga que feia. Crec que m'he enganxat!
Demà organitzarem una zona del jardí.
Quan vaig veure l'Amber vaig saber que era ella. Una dona d'uns trenta i algú, pell fosca, cabell fosc, molt prima, amb ulleres.
- Are you Gemma?
- Yes, and you Amber?
- Yes, we are late.
Llavors vaig veure el Reid: ulls d'un blau intens, dents blanques, molt alt i prim, trenta-nou anys. Amb un barret.
Ja a l'illa amb tot el cotxe carregat fins munt de queviures i un hula-hop, vam posar camí cap a casa seva. Però just ens vam trobar amb els seus fills: una nena de cinc any i mig molt espavilada i un nen de nou anys una mica enfadat perquè volia anar a una festa. Els seus noms encara no me'ls he après perquè són un mica complicats.
Després d'una mitja horeta per un camí verd i dens vam finalment arribar a una casa màgica.
L'ha construïda bàsicament en Reid i segons ell va ser la casa més ràpida que va poder fer després que l'Amber li digués que estava emarassada. És una capseta de mistos, però m'encanta. Una sala cuina-menjador-escriptor-saló-sala de jocs. Una habitació on dormen tots quatre. La dutxa a fora amb un vidre que et deixa sentir-te com si estiguéssis al mig del bosc... bé, de fet ho estàs! Jo estic a una cabanya a part i dormo amb una bateria, una trometa, un banjo, guitarres, un bagul de disfresses que puc utilitzar i mooltes finestres amb unes vistes al bosc.
Pel matí primer de tot he anat a esmorzar. La Dianika amb un vestit vermell m'ha preguntat què volia per beure i menjar i ho ha apuntat a un bloc de notes.
- I don't know how to write so I just write random letters. Well... They are not letters. Just lines.
El Boris m'ha escrit el seu nom i el de la seva germana de manera que ara ja m'enrecordo de com es diuen.
Després de tot això, l'Amber i jo hem anat cap a la zona de fusta i m'ha ensenyat com tallar-la amb una destral. Ella fa classes de ioga o sigui que m'ha donat tots els trucs de com moure el cos de tal forma que acabis trencant la fusta.
- We will be happy to chop the wood for you, but just if you want to try, you can practise.
Llavors hem anat cap a un dels toronets on tenen diferents coses plantades. Concretament hem anat al raspberry's bed. Mentre l'Amber m'explicava que havia de fer dos hummingbirds han creuat per davant nostre.
- People when talk about hummingbirs they imagine that they are nice, but they are quite agressive.
Anyway, m'he passat el dia arrencant raspberries i malesherbes o weeds. He après que podar sona a pruna.
He acabat a l'hora de dinar i, un cop menjada la quiche i unes mongetes en conserva amb aigua de mar, he acabat de treure les malesherbes que punxaven.
A les 5.30PM l'Amber i jo hem anat a la classe de ioga que feia. Crec que m'he enganxat!
Demà organitzarem una zona del jardí.
jueves, 26 de abril de 2012
26th Apr, day 1: Y no sé porqué
Kamloops, en la zona més desèrtica de British Columbia, diluviava aquest matí quan he hagut d'anar a buscar el bus. Sort de la Gisela...
L'Ana diu que plou en dies importants. Ara recordo el trasllat de l'Anna a New York o la visita del Manu; la pluja acompanyava.
Avui he marxat de Kamloops i la retrospectiva m'ha visitat i jo tampoc no m'hi he oposat. Me n'he enrecordat del dia en ple agost quan anavem cap a l'aeroport de Barcelona i l'Úrsula em va preguntar com em sentia. "Sóc inconscient del que estic fent." Inconsciència per desconeixença del que vindria.
La marxa, però, l'he feta plenament conscient, encara que em queden per resoldre com evolucionaran les relacions que hem construit i les eines que m'he fabricat.
M'agrada pensar que plou els dies importants perquè la melancòlia d'un dia radiant no t'enlluerni i et faci tirar enrere... o potser són tot pures coincidències.
L'Ana diu que plou en dies importants. Ara recordo el trasllat de l'Anna a New York o la visita del Manu; la pluja acompanyava.
Avui he marxat de Kamloops i la retrospectiva m'ha visitat i jo tampoc no m'hi he oposat. Me n'he enrecordat del dia en ple agost quan anavem cap a l'aeroport de Barcelona i l'Úrsula em va preguntar com em sentia. "Sóc inconscient del que estic fent." Inconsciència per desconeixença del que vindria.
La marxa, però, l'he feta plenament conscient, encara que em queden per resoldre com evolucionaran les relacions que hem construit i les eines que m'he fabricat.
M'agrada pensar que plou els dies importants perquè la melancòlia d'un dia radiant no t'enlluerni i et faci tirar enrere... o potser són tot pures coincidències.
Un Embryonic Journey
Aquí estic amb l'habitació buida i les maletes plenes.
Les maletes es fan grosses, enormes, impossibles de portar per mi mateixa si no deixo alguna cosa. I aquest procés de tenir un objecte entre les mans, recordar quan em vaig trobar amb ell, amb què em va ajudar, i decidir si el que m'havia d'ensenyar ja ho he après o si encara necessito l'objecte per acabar-ho d'entendre diria que és el significat amagat sota "el viatge".
Tinc la sort de portar les maletes plenes de vivències de Kamloops; tinc la sort de saber on és casa meva. Abans d'arribar-hi però, vull viatjar més, potser aquesta vegada de forma més física per acabar sent més mental... més emocional. Un Embryotic Journey.
Les maletes es fan grosses, enormes, impossibles de portar per mi mateixa si no deixo alguna cosa. I aquest procés de tenir un objecte entre les mans, recordar quan em vaig trobar amb ell, amb què em va ajudar, i decidir si el que m'havia d'ensenyar ja ho he après o si encara necessito l'objecte per acabar-ho d'entendre diria que és el significat amagat sota "el viatge".
Tinc la sort de portar les maletes plenes de vivències de Kamloops; tinc la sort de saber on és casa meva. Abans d'arribar-hi però, vull viatjar més, potser aquesta vegada de forma més física per acabar sent més mental... més emocional. Un Embryotic Journey.
domingo, 25 de marzo de 2012
Pornoterrorismo [Diana J. Torres]
Entrevista meravellós a Diana J. Torres.
"Crear un estado de excitación que provoque en la personas un sentimiento de apertura porque normalmente cuando una persona esta cachonda esta abierta."
"Los telediarios son pornográficos."
"Desarrolla tu sexualidad para afrontarte al mundo como ser humano."
"Desarrolla tu ser político a partir de tu sexualidad. "
"Sexualidad mecánica."
"Crear un estado de excitación que provoque en la personas un sentimiento de apertura porque normalmente cuando una persona esta cachonda esta abierta."
"Los telediarios son pornográficos."
"Desarrolla tu sexualidad para afrontarte al mundo como ser humano."
"Desarrolla tu ser político a partir de tu sexualidad. "
"Sexualidad mecánica."
miércoles, 21 de marzo de 2012
Me sirve y no me sirve [Mario Benedetti]
Avui dia de la poesia, m'he trobat amb aquest poema que ha recollit tot el que em passa últimament per dins i ho ha utilitzat per dibuixar una cadena de paraules. Degusteu-les totes.
La esperanza tan dulce
tan pulida tan triste
la promesa tan leve
no me sirve
no me sirve tan mansa
la esperanza
la rabia tan sumisa
tan débil tan humilde
el furor tan prudente
no me sirve
no me sirve tan sabia
tanta rabia
el grito tan exacto
si el tiempo lo permite
alarido tan pulcro
no me sirve
no me sirve tan bueno
tanto trueno
el coraje tan docil
la bravura tan chirle
la intrepidez tan lenta
no me sirve
no me sirve tan fría
la osadía
si me sirve la vida
que es vida hasta morirse
el corazon alerta
si me sirve
me sirve cuando avanza
la confianza
me sirve tu mirada
que es generosa y firme
y tu silencio franco
si me sirve
me sirve la medida
de tu vida
me sirve tu futuro
que es un presente libre
y tu lucha de siempre
si me sirve
me sirve tu batalla
sin medalla
me sirve la modestia
de tu orgullo posible
y tu mano segura
si me sirve
me sirve tu sendero
compañero.
La esperanza tan dulce
tan pulida tan triste
la promesa tan leve
no me sirve
no me sirve tan mansa
la esperanza
la rabia tan sumisa
tan débil tan humilde
el furor tan prudente
no me sirve
no me sirve tan sabia
tanta rabia
el grito tan exacto
si el tiempo lo permite
alarido tan pulcro
no me sirve
no me sirve tan bueno
tanto trueno
el coraje tan docil
la bravura tan chirle
la intrepidez tan lenta
no me sirve
no me sirve tan fría
la osadía
si me sirve la vida
que es vida hasta morirse
el corazon alerta
si me sirve
me sirve cuando avanza
la confianza
me sirve tu mirada
que es generosa y firme
y tu silencio franco
si me sirve
me sirve la medida
de tu vida
me sirve tu futuro
que es un presente libre
y tu lucha de siempre
si me sirve
me sirve tu batalla
sin medalla
me sirve la modestia
de tu orgullo posible
y tu mano segura
si me sirve
me sirve tu sendero
compañero.
lunes, 12 de marzo de 2012
Existe el servicio de las cosas, no la materia [Juli Capella]
El servicio de las cosas.
Interessants reflexions pel disseny del futur.
Necesitamos un grifo?
No.
Necesitas agua.
Interessants reflexions pel disseny del futur.
Necesitamos un grifo?
No.
Necesitas agua.
El temps entre costures [María Dueñas]
"La normalitat només era el que la meva pròpia voluntat, el meu copromís i la meva paraula acceptessin que fos i, per això, sempre estaria amb mi. Buscar-la en un altre lloc o voler-la recuperar del passat no tenia el més mínim sentit."
domingo, 26 de febrero de 2012
On s'acaba el món
Pujem al cotxe que fins al cap de 4 dies no tornarà a ser del color negre original i agafem la 93 Icefiels Parkway, l'autopista que atravessa les Rockies Mountains amotllant-se al relleu de la seva ample vall.
Jo, afortunadament, asseguda al seient del darrere observo per la finestra com un d'aquests mussols nòrdics el meu voltant. Observo i penso, penso molt perquè les muntanyes, a vegades, no són simples muntanyes. Són forats negres de l'espai perduts en mig de la Terra. Forats de color blanc, potser verd alpí que t'atrapen i absorveixen i enduen a un altre lloc, a un altre temps. S'alcen imponents i desperten en mi una fam devoradora de natura, de realitat de fulles, vent i gel. Però l'únic que puc fer és mirar-me-les, menjar-les pels ulls i estar en silenci respectant-les. I respectant la seva grandesa acabo respectant-me a mi mateixa i la meva natura petita i mòbil.
Llavors després d'un silenci ple d'emocions parem el cotxe. Poso els peus a terra un cop posades totes les capes de roba corresponents, i els somriures es dibuixen a les nostres cares incrèdules: Columbia Icefield. El vent ho fa tot una mica difícil, però ens hi acostem. Davant nostre puc veure un glaciar envoltat per parets de gel blau. Els núvols i la boira emboliquen l'escena de tal manera que el bateig del cor em fa entendre que l'energia d'aquest lloc és única, que això és més del que veig, escolto o sento.
Això és una porta d'escapada.
Aquí és on s'acaba el món.
miércoles, 1 de febrero de 2012
Si cantara el gallo rojo, otro gallo cantaría
Terrible, horrible. No tengo palabras.
Estos dias son tristes.
Las nubes parecen llorar nieva para taparlo, pero ya no hay nada que hacer.
La democracia esta poniendo al banquillo a la justicia. Y yo no lo entiendo o no me da la gana querer entender que se quiere seguir sin haber curado las heridas, sin haber llorado en público, sin haber cantado "sana, sana; si no cura hoy, curará mañana".
Desmemoria histórica. Alzheimer social.
Estos dias son tristes.
Las nubes parecen llorar nieva para taparlo, pero ya no hay nada que hacer.
La democracia esta poniendo al banquillo a la justicia. Y yo no lo entiendo o no me da la gana querer entender que se quiere seguir sin haber curado las heridas, sin haber llorado en público, sin haber cantado "sana, sana; si no cura hoy, curará mañana".
Desmemoria histórica. Alzheimer social.
martes, 24 de enero de 2012
Balanza hacia arriba
Durant un temps, fa una mica de temps, jo tenia aquesta cançó al mòbil.
No en sabia el significat; ni havia escoltada la lletra a poc a poc, paraula per paraula.
No sabia si era una home o una dona qui cantava.
No sabia.
Ara potser tampoc ser gaire més, però entenc una mica.
Deu ser que visc a un país on es parla anglès...
Aint' Got No, I got life
[Nina Simone]
I ain't got no home, ain't got no shoes
Ain't got no money, Ain't got no class
Ain't got no skirts, Ain't got no sweater
Ain't got no perfume Ain't got no bed
Ain't got no mind,
Ain't got no mother Ain't got no culture
Ain't got no friends, aint got no schoolin'
Ain't got no love, Ain't got no name
Ain't got no ticket, Ain't got no token
Ain't got no god and what have i got?
Why am i alive anyway?
Yeah what have i got?
Nobody can take away?...
Got my hair. Got my head
Got my brains, Got my ears
Got my eyes, Got my nose
Got my mouth, I got my smile
I got my tongue, Got my chin
Got my neck, Got my legs
Got my heart, Got my soul
Got my back, I got my sex
I got my arms, got my hands, got my fingers,
Got my legs, got my feet, got my toes,
Got my liver, got my blood..
I've got life,
I've got my freedom
I've got life
I've got life
And I am gonna keep it
I've got life
And nobody's gonna take it away
I've got life!
No en sabia el significat; ni havia escoltada la lletra a poc a poc, paraula per paraula.
No sabia si era una home o una dona qui cantava.
No sabia.
Ara potser tampoc ser gaire més, però entenc una mica.
Deu ser que visc a un país on es parla anglès...
Aint' Got No, I got life
[Nina Simone]
I ain't got no home, ain't got no shoes
Ain't got no money, Ain't got no class
Ain't got no skirts, Ain't got no sweater
Ain't got no perfume Ain't got no bed
Ain't got no mind,
Ain't got no mother Ain't got no culture
Ain't got no friends, aint got no schoolin'
Ain't got no love, Ain't got no name
Ain't got no ticket, Ain't got no token
Ain't got no god and what have i got?
Why am i alive anyway?
Yeah what have i got?
Nobody can take away?...
Got my hair. Got my head
Got my brains, Got my ears
Got my eyes, Got my nose
Got my mouth, I got my smile
I got my tongue, Got my chin
Got my neck, Got my legs
Got my heart, Got my soul
Got my back, I got my sex
I got my arms, got my hands, got my fingers,
Got my legs, got my feet, got my toes,
Got my liver, got my blood..
I've got life,
I've got my freedom
I've got life
I've got life
And I am gonna keep it
I've got life
And nobody's gonna take it away
I've got life!
Suscribirse a:
Entradas (Atom)