Aquí estic amb l'habitació buida i les maletes plenes.
Les maletes es fan grosses, enormes, impossibles de portar per mi mateixa si no deixo alguna cosa. I aquest procés de tenir un objecte entre les mans, recordar quan em vaig trobar amb ell, amb què em va ajudar, i decidir si el que m'havia d'ensenyar ja ho he après o si encara necessito l'objecte per acabar-ho d'entendre diria que és el significat amagat sota "el viatge".
Tinc la sort de portar les maletes plenes de vivències de Kamloops; tinc la sort de saber on és casa meva. Abans d'arribar-hi però, vull viatjar més, potser aquesta vegada de forma més física per acabar sent més mental... més emocional. Un Embryotic Journey.
;) quanta sort, doncs!
ResponderEliminar