Un Embryonic Journey

Aquí estic amb l'habitació buida i les maletes plenes.
Les maletes es fan grosses, enormes, impossibles de portar per mi mateixa si no deixo alguna cosa. I aquest procés de tenir un objecte entre les mans, recordar quan em vaig trobar amb ell, amb què em va ajudar, i decidir si el que m'havia d'ensenyar ja ho he après o si encara necessito l'objecte per acabar-ho d'entendre diria que és el significat amagat sota "el viatge".
Tinc la sort de portar les maletes plenes de vivències de Kamloops; tinc la sort de saber on és casa meva. Abans d'arribar-hi però, vull viatjar més, potser aquesta vegada de forma més física per acabar sent més mental... més emocional. Un Embryotic Journey.

Pornoterrorismo [Diana J. Torres]

Entrevista meravellós a Diana J. Torres.

"Crear un estado de excitación que provoque en la personas un sentimiento de apertura porque normalmente cuando una persona esta cachonda esta abierta."

"Los telediarios son pornográficos."

"Desarrolla tu sexualidad para afrontarte al mundo como ser humano."
"Desarrolla tu ser político a partir de tu sexualidad. "

"Sexualidad mecánica."

Me sirve y no me sirve [Mario Benedetti]

Avui dia de la poesia, m'he trobat amb aquest poema que ha recollit tot el que em passa últimament per dins i ho ha utilitzat per dibuixar una cadena de paraules. Degusteu-les totes.

La esperanza tan dulce
tan pulida tan triste
la promesa tan leve
no me sirve

no me sirve tan mansa
la esperanza

la rabia tan sumisa
tan débil tan humilde
el furor tan prudente
no me sirve

no me sirve tan sabia
tanta rabia

el grito tan exacto
si el tiempo lo permite
alarido tan pulcro
no me sirve

no me sirve tan bueno
tanto trueno

el coraje tan docil
la bravura tan chirle
la intrepidez tan lenta
no me sirve

no me sirve tan fría
la osadía

si me sirve la vida
que es vida hasta morirse
el corazon alerta
si me sirve

me sirve cuando avanza
la confianza

me sirve tu mirada
que es generosa y firme
y tu silencio franco
si me sirve

me sirve la medida
de tu vida

me sirve tu futuro
que es un presente libre
y tu lucha de siempre
si me sirve

me sirve tu batalla
sin medalla

me sirve la modestia
de tu orgullo posible
y tu mano segura
si me sirve

me sirve tu sendero
compañero.

Existe el servicio de las cosas, no la materia [Juli Capella]

El servicio de las cosas.
Interessants reflexions pel disseny del futur.

Necesitamos un grifo?
No.
Necesitas agua.

El temps entre costures [María Dueñas]

"La normalitat només era el que la meva pròpia voluntat, el meu copromís i la meva paraula acceptessin que fos i, per això, sempre estaria amb mi. Buscar-la en un altre lloc o voler-la recuperar del passat no tenia el més mínim sentit."

On s'acaba el món

Pujem al cotxe que fins al cap de 4 dies no tornarà a ser del color negre original i agafem la 93 Icefiels Parkway, l'autopista que atravessa les Rockies Mountains amotllant-se al relleu de la seva ample vall.

Jo, afortunadament, asseguda al seient del darrere observo per la finestra com un d'aquests mussols nòrdics el meu voltant. Observo i penso, penso molt perquè les muntanyes, a vegades, no són simples muntanyes. Són forats negres de l'espai perduts en mig de la Terra. Forats de color blanc, potser verd alpí que t'atrapen i absorveixen i enduen a un altre lloc, a un altre temps. S'alcen imponents i desperten en mi una fam devoradora de natura, de realitat de fulles, vent i gel. Però l'únic que puc fer és mirar-me-les, menjar-les pels ulls i estar en silenci respectant-les. I respectant la seva grandesa acabo respectant-me a mi mateixa i la meva natura petita i mòbil. 

Llavors després d'un silenci ple d'emocions parem el cotxe. Poso els peus a terra un cop posades totes les capes de roba corresponents, i els somriures es dibuixen a les nostres cares incrèdules: Columbia Icefield. El vent ho fa tot una mica difícil, però ens hi acostem. Davant nostre puc veure un glaciar envoltat per parets de gel blau. Els núvols i la boira emboliquen l'escena de tal manera que el bateig del cor em fa entendre que l'energia d'aquest lloc és única, que això és més del que veig, escolto o sento. 

Això és una porta d'escapada. 

Aquí és on s'acaba el món. 

Si cantara el gallo rojo, otro gallo cantaría

Terrible, horrible. No tengo palabras.

Estos dias son tristes.
Las nubes parecen llorar nieva para taparlo, pero ya no hay nada que hacer.
La democracia esta poniendo al banquillo a la justicia. Y yo no lo entiendo o no me da la gana querer entender que se quiere seguir sin haber curado las heridas, sin haber llorado en público, sin haber cantado "sana, sana; si no cura hoy, curará mañana".


Desmemoria histórica. Alzheimer social.